reading

Joan Carles Folia Torres (Terrassa, 1967) és mestre i llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Es dedica a l’assessorament i a la formació en habilitats socioemocionals, comunicatives i directives, tant dins l’àmbit escolar com en l’entorn empresarial o l’Administració pública. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació i és gerent d’Organitza, una empresa de serveis educatius, esportius i culturals.

Lluny d’aquest títol amb trampa, basat en una mala interpretació de la teoria de Maxwell Maltz — calen com a mínim vint-i-un dies per generar un hàbit—, Joan Carles Folia reflexiona sobre el creixement personal i dona orientacions per recuperar la confiança i la seguretat necessàries per exercir el dret a viure amb felicitat. I què és, segons ell, la felicitat? Una mera relació de proporcionalitat entre les nostres expectatives i la seva consecució, que depèn en gran part de nosaltres mateixos.

Folia basteix el seu relat a partir de reflexions i exercicis pràctics que s’articulen al voltant de vint-i-un capítols, un per cada dia. Vint-i-un dies no ens permetran assolir la felicitat, conclou l’autor, però ens permetran aprendre a mantenir una actitud oberta i po-sitiva davant la vida per no deixar mai de buscar la pau i el benes-tar per a nosaltres i per a les persones del nostre entorn.

Eumo Editorial. C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic
www.eumoeditorial.com - eumoeditorial@eumoeditorial.com
—Eumo és l’editorial de la UVic-UCC—

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

Quan em vaig decidir a escriure aquest llibre ho vaig fer convençut de la necessitat d’oferir un instrument vàlid i accessible per tal d’apropar-nos a la conquesta de la tan anhelada felicitat. Sempre hem associat aquest concepte a un estat de difícil accés i en el qual, encara que l’assolíssim, no romandríem de manera perpètua; i això és cert. La felicitat, entesa com un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment, pot quedar limitada a períodes de temps fraccionats al llarg de la nostra vida, no pas com una emoció lineal en intensitat i durada. Podem ser més o menys feliços en funció de les circumstàncies que ens toca viure en cada moment. Però també és comprovable que la nostra manera d’encarar l’existència ens aproximarà més o menys a aquesta emoció de benestar i gaudi interior que farà que tinguem una vida manifestament alegre i plena de satisfacció.

Parlaré de 21 tasques que han de ser desenvolupades, una cada dia, al llarg de 21 dies i que tenen com a objectiu seguir una norma per a la consecució d’un hàbit en aquest interval de temps. Hi ha un mite molt estès que assegura que 21 dies són suficients per convertir una acció o un comportament determinats en un hàbit. Aquest mite té el seu origen en una mala interpretació de la feina del doctor Maxwell Maltz, autor del famós llibre Psycho-Cybernetics (1960). El Dr. Maltz era cirurgià plàstic, i es va adonar que els seus pacients trigaven 21 dies a habituar-se a la seva nova imatge després d’una operació, o a deixar de sentir un «membre fantasma» després d’una amputació. Servint-se de les seves observacions i de la seva pròpia experiència va exposar una teoria que després de la publicació del seu llibre va tenir un impacte enorme. Però en realitat el que Maltz deia era que es trigava, com a mínim, 21 dies a generar un hàbit, si bé treballs posteriors han desmentit aquest mite. Un estudi de Jane Wardle i altres, publicat a l’European Journal of Social Psychology, han permès comprovar que per convertir un nou objectiu o una activitat en una qüestió habitual o automàtica, de manera que no haguem de fer servir la força de voluntat, necessitem uns 66 dies de mitjana. Sigui com sigui, establir o canviar un hàbit és un procés que requereix temps.

Aprofitaré, doncs, el mite i proporcionaré aquestes 21 accions que repetides en el temps ens situaran molt més a l’abast la desitjada felicitat. Les investigacions del professor de psiquiatria, neurociència i psicologia de la Universitat de Califòrnia Larry Squire, i dels seus companys del MIT (Massachusetts Institute of Technology, 1996), van mostrar que el cervell tendeix a crear hàbits per estalviar esforços. Seria terrible que cada vegada que haguéssim de conduir un cotxe ens veiéssim obligats a aprendre de nou tots els passos que cal fer. Quan el nostre cervell automatitza determinats processos, ens permet ocupar la nostra atenció i la nostra memòria en altres coses, així com també construir sobre els hàbits anteriors. Els treballs d’aquest grup d’investigadors es van centrar en els ganglis basals, una estructura primitiva del cervell, important per recordar patrons i actuar sobre ells, que ens permet emmagatzemar hàbits mentre la resta del cervell descansa.

Per tot això el fet de poder reproduir patrons de comportament i pensaments farà que trobar la felicitat hagi de ser una aposta guanyadora.

La felicitat no és quelcom material, i sí espiritual (no pas religiós); la felicitat no té res a veure amb els diners, i sí amb la manera com decideixes viure la teva vida. La felicitat és escurçar la diferència entre l’expectativa de les coses i la seva consecució. I nosaltres tenim molt a veure amb aquesta relació de proporcionalitat.

Des de fa uns quants anys es parla molt de la intel·ligència emocional, i es diu que aquesta és la clau per assolir un estadi de benestar en la nostra vida que ens orienti vers la tan desitjada felicitat. Ser feliç no depèn de com són les coses, sinó de com les vivim. La part del cervell anomenada hipotàlem acull les amígdales, unes glàndules que regulen el nostre estat emocional. Aquestes amígdales, que són com dues nous, al cap i a la fi s’encarreguen de donar sentit o no a la nostra existència. La bona notícia és que es poden educar i que en funció de quines siguin les actuacions i els pensaments que projectem sobre elles podrem lligar-les més curt o menys. Si pensem i accionem en positiu l’amígdala s’excita, fa brollar entusiasme i fa que nosaltres ens entusiasmem. Si pel contrari li aportem negativitat i mal rotllo l’amígdala es bloqueja, s’ancora i ens fa sentir desgraciats. És sabut que el cos humà es divideix en un 70 % d’aigua i un 30 % d’altres elements, i que s’estimula o es bloqueja segons com es visqui. Aquest llibre pretén estimular, motivar i alleugerir càrregues per a la cerca de la felicitat, com a reflexió vital. La meva editora em pregunta si seguint aquestes premisses serà més feliç, i jo li contesto que no ho sé, però que faran que pensi en aquelles coses de la seva vida que potser hauria de revisar o qui sap si hauria de canviar. La felicitat no és un objectiu, és un procés.

La meva editora també em recomana que faci d’aquest llibre una recepta més objectivable, i jo m’hi nego; aquestes línies, aquestes paraules, surten de la meva experiència pròpia i la poso a les vostres mans perquè en pugueu extreure conclusions per poder prendre decisions, per poder trobar el camí adequat, per poder assolir el vostre equilibri emocional.

Jo abans no era de la mateixa manera que soc ara i crec que en aquesta etapa de la meva vida estic passant per un moment bo. He tingut la sort de tenir persones al voltant que m’han enriquit, que m’han fet créixer, que m’han aportat benestar. Aquest llibre és un homenatge a totes elles, a les que han sabut respectar les meves decisions, les meves neurastènies, les meves manies i les meves anades i vingudes. No soc una persona fàcil, ni tampoc transparent; m’agrada caminar per la vida sense lligams, més enllà dels que he volgut posar-me jo mateix. He sabut controlar algunes pors i fer florir emocions que tenia força ancorades. He caigut en depressió i això m’ha fet veure les coses des de l’altra banda, del costat de la tristesa i la buidor, la desídia i el defalliment. Però n’he emergit, he sortit de tot allò i he avançat amb més força, amb més il·lusió, amb més ganes de viure. Aquestes línies sorgeixen d’una necessitat d’aportar llum a la vida dels altres, de compartir els meus aprenentatges i les meves vivències per poder sentir-me més a prop de la fortalesa humana, més decidit a trobar la felicitat. És un llibre escrit des de la meva experiència vital per intentar aportar quelcom a la vostra.

No he volgut fer un llibre teòric, ni llarg, ni pesat; vull que sigui amè i fàcil de digerir. Un manual per viure, i no pas per sobreviure. Espero que gaudiu de les meves ganes de despullar-me i que amb aquestes 21 tasques proposades (una per a cada dia) assoliu la vostra benaurança.

Gràcies Montserrat, Artur, Jordi, Jaume, Arcadi, Francesc, Eli, Ana, Josep, Ferran, Paula i Sònia, i als meus pares, per absolutament tot.

ENS HEM
DE CONÉIXER

Crec que la primera norma que hauria de ser obligatòria per a totes les persones és el necessari coneixement d’un mateix, del que som i del que no som, de quines són les nostres potencialitats i de quines són les coses que reconeixem en nosaltres com a millorables. Em relaciono amb moltes persones que s’enganyen a si mateixes i viuen tota la seva vida emmirallades en una situació de desconcert. Es pensen que són atractives quan no ho són, creuen que es mostren simpàtiques i no ho fan, es consideren especials i estan en el grup de la normalitat, i a més no s’adonen que criden quan parlen i no respecten les opinions dels altres. Aquests perfils que acabo de descriure serien alguns dels molts que volten pel món i que en cap cas no s’aturen a pensar com són de veritat, què els satisfà i quin impacte generen en el seu entorn. El coneixement propi és la base de qualsevol millora personal. No podem fer evolucionar cap habilitat, comportament o emoció si no som conscients de la llista dels nostres enginys, les nostres actituds i els sentiments que transiten pel nostre cos. Ja sabem que ser d’una determinada manera respon a dues premisses bàsiques: la càrrega genètica i la relació amb l’entorn, és a dir, com hem estat educats. És cert que la transmissió dels gens familiars condicionarà una manera de ser, un caràcter. Però fixeu-vos que he dit condicionarà i no pas determinarà, i això vol indicar-nos que existeix la possibilitat de modificar algunes de les coses a les quals tenim una certa predisposició. La persona gelosa ho és de naixement, però la plasticitat del cervell permet regular el grau d’intensitat de la gelosia fins al punt de ser capaços de ser gelosos sense passar-ho malament ni fer-ho passar malament a la parella. La qüestió important serà el fet de ser capaços d’autodefinir-nos com a persones geloses; a partir d’aquest moment ja podrem treballar aquesta emoció.

Hi ha persones que tenen por de conèixer les seves febleses i també les seves fortaleses. Hi ha persones que no volen enfrontar-se a una realitat, la seva, que farà que estiguin més a prop del gaudi personal o bé que s’allunyin de la possibilitat d’apropar-se al benestar. Pensar sobre un mateix sempre fa una mica de respecte (ho veig cada dia a la meva consulta) però és condició sine qua non per tal de poder caminar a la recerca del nostre equilibri, de la nostra homeòstasi individual.

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

1

ENS HEMDE CONÉIXER

ENS HEM
DE CONÉIXER